Les guerres de debò ja no es guanyen amb bombes sinó amb comunicats: alguna cosa així va haver de pensar el Departament del Tresor nord-americà quan fa uns dies va decidir bombardejar una petita entitat bancària d'un minúscul país amb una notícia que ha provocat un terrible efecte va dominar: en poques hores, i sense que a ningú li de temps a defensar-se, ha caigut un banc, ha anat a la presó un conseller delegat, s'ha trontollat un sistema financer i Andorra sencera sembla sota sospita. Les acusacions hauran de lògicament ser jutjades, però fa riure que de sobte s'hagi decidit que la capital mundial del blanqueig sigui un minúsuculo principat quan curiosament la gran banca suïssa mai ha hagut de respondre de ser un refugi pels evasores, els narcotraficants, i els dictadors amics. Fa riure que es posi el focus en la BPA i no per exemple en l'HSBC, a no ser, clar, que sigui perquè un dels seus exconsellers és ara ministre del govern de Cameron.. Fa riure que el xèrif global de lliçons sobre transparència quan té dins de la seva terriorio un paradís fiscal, en Delaware, on per cert operen centenars de filials de les empreses del nostre Ibex35. I és grotesc que el primer banquer detingut al món, linchado amb total impunitat per la torba mediàtica, sigui de sobte d'un banc andorrà i no, per exemple, de Lehman Brothers. L'efecte col·lateral dels trets del xèrif ha estat un menyspreu cap a Andorra, un país al que ara massa cínics li volen donar lliçons quan l'única cosa certa és que el seu govern ha actuat amb una celeritat que ja volgués para si Suïssa, Estats Units o aquesta Espanya que quan es tracta de Bankia mira per a un altre costat. I és que Andorra necessita menys lliçons i més respecte, i els que l'acusen de manera ignorant de ser un invent o un narcoestado haurien de prendre's la molèstia d'anar a visitar aquest país petit però meravellós i descobririen així moltes coses sorprenents. Per exemple, que Andorra existeix des de fa 1200 anys i té un sistema polític autòcton i molt curiós, vertebrat a través de les seves parròquies, un model de govern proper i local. Que s'ha adequat a una velocitat inèdita a les exigències de l'OCDE de transparència bancària, en un esforç sense precedents al món. Que els seus nivells de delinqüència estan entre els més baixos del planeta. Que gràcies a Andorra el català ha estat parlat en l'ONU i té estatus de llengua estatal. I que els seus impressionants i inigualables muntanyes són un dels grans tresors paisatgístics d'Europa. No pot ser que un comunicat emès des d'un despatx des de més de 7000 mil quilómetros al dictat de foscos interessos destrueixi una comunitat vertebrada des de fa segles. No ens enganyem, a Andorra no la hi ataca perquè és corrupta sinó senzillament perquè és feble i no té ningú que la defensi. Almenys que sàpiguen que no els deixarem sols.
Jo sóc andorrà.
